De vegades no es pronuncia la erra de determinats mots, generalment per la proximitat d'una altra erra i la dificultat de pronúncia que això comporta.

És el cas, per exemple, dels mots arbre i marbre, en què generalment no es pronuncia la erra de la primera síl·laba (ar-, mar-). En parlars valencians tampoc no se sol pronunciar la primera erra de perdre. 

Igualment, és habitual no pronunciar la erra de la síl·laba pren- del verb prendre i derivats (com aprendre, comprendre o sorprendre) i cerndre en les formes d'infinitiu, futur i condicional: prendre, emprendre, prendré, prendria, aprendrem, comprendríeu...